vicenc-piera-fcbarcelona

Vicenç Piera

vicenc-pieraSi algú diu «La Bruixa», i més significativament en dates properes a Nadal, molts de vosaltres pensareu en l’administració de loteria de Sort: «La Bruixa d’Or», però, abans d’això, fa alguns anys, va existir un un jugador del F.C. Barcelona amb aquest sobrenom. Parlo de Vicenç Piera. La raó més òbvia rau en el fet que el jugador va néixer a la masia de «Can Bruixa» però molts creuen que també està relacionat amb la seva manera delicada de jugar i les seves habilitats futbolístiques. Passar la pilota sense aturar-la, centrar abans d’arribar a la línia de fons, i treure els corners de manera que gairebé sempre la pilota acabés al fons de la xarxa, són algunes de les característiques que van fer d’aquest jugador una estrella més de la constel·lació que conforma la galàxia blaugrana.

Els inicis esportius d’aquest jugador els hem d’anar a trobar al club del seu barri: el Centre d’Esports de Sants, on va començar jugant de defensa amb tretze anys. Poc a poc va anar alternant posicions fins arribar a la seva posició definitiva, que el faria destacar a tots els partits.

La seva vida estaria a començaments dividida entre el futbol i la seva feina en un taller mecànic, fins que, quatre anys més tard, el seu talent capta l’atenció del F.C. Barcelona, que le va fitxar pel seu segon equip, el Penya Nova Germanor.

El salt definitiu al primer equip es produeix quan una altra gran estrella de la època, Paulino Alcántara, es lesiona.  En aquest punt d’inflexió, la història ens ha deixat dues versions del què va passar després. Una de les versions del fets explica que va ser el mateix Joan Gamper qui li va dir al vice-president Nicolas Casaus que avisés a Piera per tla que es preparés per jugar i que li va donar  diners per comprar-se unes bones botes. La segona versió és que l’utiller Manuel Torres va ser l’encarregat d’avisar-lo i que va ser el propi Piera que es va pagar les botes de la seva butxaca. Sigui com sigui, el que sí és historia fefaent i inqüestionable és que en el seu debut Vicenç Piera va aconseguir marcar dos dels tres gols que li va fer el FC. Barcelona al Arenas enduent-se la victòria pel resultat final de 3 a 1.

<iframe width=”420″ height=”315″ src=”https://www.youtube.com/embed/A3GU4Vz2VkQ” frameborder=”0″ allowfullscreen></iframe>

El somni del nen de Sants de jugar per l’equip blaugrana es va fer realitat i va continuar fins el 1933. El seu amor pel Barça queda palès precisament a les acaballes de la seva carrera. Quan li van comunicar que no comptaven amb els seu serveis per la temporada següent, comentava als seus amics (mig en broma, mig seriosament) que la seva dona l’havia fet fóra de casa. I a diferència d’altres professionals, va refusar jugar per altres equips, guardant la seva lleialtat pels colors que sempre havia volgut defensar.

Amb tot, va viure una de les edats d’or de l’equip, que va aconseguir durant la seva estada al club una lliga, quatre campionats d’Espanya i deu campionats de Catalunya. Potser sí que estava d’alguna manera tocat per la sort de «La Bruixa».

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *