gol-cruyff

Johan Cruyff

Coneixem molts dels sobrenoms de Johan Cruyff: l’holandès volador, el mag, la tulipa d’or, el prim, el salvador, Jopie… Però tots aquests sobrenoms no li fan justícia o, si més no, no el defineixen veritablement. Cruyff ha estat jugador clau en el què es coneix com a futbol total. Cunegut per totes las noies de Barcelona. Però sense por ni vergonya, podem afirmar que la definició més acurada i la més senzilla és que en Johan Cruyff ha estat el millor jugador europeu del segle XX.

cruyff-barcelona

Nascut el 25 d’abril de 1947 a Linnaeusstraat, molt a prop del camp del l’Ajax. Sota la influència de la omnipresent imatge d’aquest gran equip al llarg de la seva adolescència, el futbol ocuparia molts moments del seu temps d’oci. Als 10 anys va ser seleccionat entre tres-cents nens per formar part de les categories inferiors, tot i que alguns afirmen que la influència de la seva mare va jugar un paper molt important en aquesta decisió, donat que treballava com a personal de neteja al camp i seria ella qui convencés el club que li donessin una oportunitat.

La vida de Jopie, que és com li deia afectuosament la seva mare, transcorria entre ajudar els seus pares, els estudis i el futbol. Cruyff era un jove molt prim, llargarut i delicat. Però destacava per la seva enorme tècnica individual i una intel·ligència fóra del comú per llegir el terreny de joc i el partit. Un altre tret característic del seu estil que ja despuntava i l’acompanyaria al llarg la seva carrera era un canvi de ritme endimoniat que deixava clavats els seus defensors amb la cintura trencada.

Per pal·liar la seva poca fortalesa física, l’entrenador Rinus Michels va preparar un programa d’exercici físic que va fer que aquest incipient jugador desenvolupés la seva resistència i pogués suportar l’exigència d’una lliga professional. Gràcies a totes aquestes atencions i al seu talent en Johan va passar per totes les categories de l’Ajax  fins a debutar a primera divisió als 17 anys, marcant el primer i únic gol d’aquell partit.

Es posa tot el pes del primer equip a les seves esquenes, sent el màxim mereixedor del reconeixement en les seves victòries. A finals dels seixanta i principis del setanta és el màxim exponent del futbol total, que consisteix en que el jugador juga sense problemes a totes les posicions, desorientant les defenses amb inesperats tocs de pilota.

Amb aquesta privilegiada visió del partits i aquesta versatilitat tècnica no és estrany que fos nomenat el millor jugador d’Holanda els anys 1967, 1968 i 1971 i Pilota d’Or el 1971, 1973 i 1974.

Com a contrapunt d’aquesta trajectòria i habilitats idíl·liques, sabem que Johan ha tingut un caràcter i una personalitat molt forts fóra i dintre del terreny de joc i ho ha demostrat en nombroses ocasions.

Una lesió al 1969 va fer que es perdés gairebé mitja temporada i que el seu lloc, amb el dorsal 9, l’ocupés Gerrie Mühren. Quan un cop recuperat va tornar al terreny de joc, va renegar del número 9 que li correspondria per posició i i va començar a jugar amb el 14; un fet extraordinàriament  estrany a l’època perquè la posició definia el dorsal i no hi havia samarretes personalitzades o especials. Però així era Johan: no volia jugar on un altre ja havia jugat.

El seu romanç amb l’Ajax es va acabar a la temporada de 1974, quan es va assabentar que el club negociava en secret el seu traspàs al Reial Madrid. Es va negar rotundament  a marxar al club blanc simplement perquè no se l’havia posat al corrent de les negociacions.

No satisfet amb aquesta bravata va fitxar per l’etern rival, el Barça, on va ser rebut com a un nou messies, per haver plantat al Reial Madrid i, òbviament, per la seva qualitat tècnica. Feia 14 anys que el F.C. Barcelona no guanyava una lliga i en aquells moments estava penúltim a la classificació. Messies o profeta; no podem negar que desde la seva arribada l’equip no va perdre ni un sol partit, aconseguint guanyar la lliga l’any següent i deixant de record la mítica victòria davant de l’equip blanc al Bernabéu per 0-5 el 1975.

Una altra anècdota que exemplifica el caràcter de l’holandès té a veure amb el naixement del seu tercer fill. En aquell moment el registre civil no permetia inscriure persones amb noms en català. Johan Cruyff va viatjar a Holanda per inscriure el seu fill amb el nom de Jordi. No està clar si ho va fer com agraïment a la terra que el va acollir o perquè no suportava que la gent decidís per ell però el que sí és clar és que aquest fet li va fer guanyar l’afecte de l’afició catalana.

Però fins i tot a les històries d’amor més duradores, a vegades l’amor incondicional també s’acaba. A la història esportiva de Cruyff també trobem un punt d’inflexió. L’entrenador Hennes Weisweiler, potser intentant motivar (de manera equivocada com es demostraria més tard) en Johan, mostrant la seva falta de psicologia, va afirmar que Cruyff no rendia fóra del Camp Nou. La reacció no es va fer esperar: Johan va anunciar que aquella seria la seva darrera temporada com a jugador blaugrana.

Com tots sabem, més tard tornaria com a entrenador del primer equip i ens donaria moltes tardes de glòria amb el seu particular Dream Team, aconseguint pel Barça la primera Copa d’Europa. Però això és una altra història que pertany al llibre dels entrenadors.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *